PREGÀRIA-RESUM DEL CURS

Per a l’última Eucaristia de Manresanet, la Dolors Oller va preparar aquesta pregària, una mirada als esdeveniments que han marcat la història del món durant aquest curs.

“En aquesta Eucaristia ens apleguem per agrair-te, Pare, tot el que ens has donat de viure i has fet en nosaltres al llarg d’aquests darrers mesos.  I volem repassar, amb la teva mirada i des del teu cor de Pare, alguns dels esdeveniments més significatius de la història del nostre món, que és també la teva història, amb les seves llums i a la vegada amb les seves ombres
.

Món desigual: No fer canvis estructurals quan tocava i acontentar-se només en posar pedaços dóna com a resultat que no puguem veure la sortida a la crisi econòmica. Ha crescut el nombre d’aturats i gairebé el 21% de la població espanyola viu sota el llindar de la pobresa. Càritas alerta que la crisi ja afecta la salut mental i física de moltes persones. Es multipliquen les iniciatives socials per intentar pal·liar la situació: els bancs d’aliments en són una mostra. La crisi dificulta la lluita contra la pobresa. Creix la fractura entre rics i pobres: segons l’Informe del PNUD 2010, presentat el novembre passat, 1440 milions de persones viuen amb menys de 1,25 dòlars diaris. Per aquestes mateixes dates, Intermón i altres ONG’s, confederacions sindicals, organitzacions religioses, think tanks de més de 40 països instaren al G20, reunit a la Cimera de Seul, a crear un impost bancari per lluitar contra la pobresa mundial.

Una violència que no acaba: Segueixen actius molts conflictes bèl·lics com els d’ Afganistan i Irak, o els del Txad, la República del Congo i Uganda, amb el drama dels nens-soldat.  Segons el Servei Jesuïta de Refugiats, milions de nens refugiats i desplaçats veuen vulnerat el dret a l’educació, malgrat que estigui internacionalment reconegut. Pel gener comença a Tunísia una revolta pacífica demanant democràcia, atenció a les necessitats de la població i contra la corrupció, que s’estén ràpidament a altres països del Nord d’Àfrica com Egipte. La pressió popular fa caure aquests dos governs. No tenen aquesta sort les revoltes al Iemen o Síria, reprimides brutalment per l’exèrcit. A Líbia esclata una guerra civil i l’OTANm sota cobertura de les NNUU,  intervé recolzant els rebels. S’obren esperances,  però també moltes incògnites en una zona on el conflicte israelià-palestí està encara lluny de resoldre’s. A principis de maig, Barack Obama anuncia de manera oficial la mort del líder d’Al-Qaeda, Osama Bin Laden, després d’un operatiu militar per comandaments nordamericans al Pakistà; no han tardat ha haver-hi atemptats suïcides en venjança. A destacar també la persecució que sofreixen comunitats cristianes com la d’Irak i la de Egipte, víctimes d’atemptats indiscriminats. I a casa nostra ha tornat a augmentar  el nombre de víctimes mortals de la violència de gènere.

Aprenent a conviure: Els defensors del poble europeus, reunits la tardor passada a Barcelona, denunciaren l’auge de la xenofòbia i les traves que s’estan posant al reagrupament familiar dels immigrants, amb la consegüent vulneració de Drets Humans. Però hi ha també signes esperançadors per a la convivència:  en el seu viatge  històric a la Gran Bretanya el setembre passat, Benet XVIè, que mesos després visitaria Santiago de Compostela i Barcelona,  lloà la diversitat del país, gran oportunitat per a promoure el diàleg entre cultures i tradicions religioses. L’octubre passat, per iniciativa de la Comunitat de Sant Egidi, va tenir lloc a Barcelona el XXVé encontre internacional de pregària per la pau que, recollint l’esperit de la trobada d’Assís de 1986, aplegà representants de les Esglésies cristianes i de les grans tradicions religioses així com membres destacats de la cultura i de la política internacionals.

Esdeveniments politics i socials: La filtració dels papers del Departament d’Estat Nordamericà per part del grup ciberactivista Wikileaks ha posat al descobert com les classes polítiques en les democràcies avançades d’Occident han estat enganyant als ciutadans. A Catalunya, les eleccions del 28 de novembre passat han inaugurat una nova etapa política després de la victòria electoral de CiU. La forta crisi econòmica i les “retallades” socials han provocat un malestar que ha estat el detonant d’una sèrie de protestes ciutadanes amb gran ressò mediàtic: les places de moltes de les nostres ciutats han estat preses pacíficament per jovent inconformista, els “indignats” que, seguint la manera de fer dels moviments socials, reclama una altra societat i un altra món. En aquest context s’han celebrat el 22 de maig eleccions municipals i també, en alguns llocs, autonòmiques, que han significat un viratge a posicions més conservadores i també l’alça preocupant de partits o plataformes clarament xenòfobes.

Desastres naturals:  Sens dubte, aquest curs està marcat pel fort terratrèmol que el març sacsejà el Japó i provoca un tsunami. Les conseqüències foren devastadores: milers de morts i desapareguts, grans destrosses materials; els efectes del tsunami han esquerdat la central nuclear de Fukushima, provocant fuites radioactives descontrolades. Pel maig un gran tornado colpejà la ciutat de Joplin, a Missouri (EEUU), causant moltes víctimes; també es deixaren sentir els efectes d’un sisme a la localitat murciana de Lorca, malmetent habitatges i causant una desena de morts. Una bona notícia: 33 miners atrapats sota terra a una mina xilena al desert d’Atacama  passat van ser rescatats sans i estalvis a l’octubre, desprès de més de dos mesos soterrats. Al desembre, la Cimera de Cancún aconseguí un acord sobre el clima que obliga per primera vegada els EEUU,  la Xina i el Japó a controlar les seves emissions de CO2.

La nostra història, Història de Déu: També al llarg d’aquest curs la nostra vida concreta ha estat curulla d’esdeveniments petits o grans, en els quals hi eres tu, Senyor, i des d’ells ens parlaves, malgrat molt sovint no entendre’t. Perquè la nostra història, com la de tota la humanitat, és història de salvació i en ella hi podem descobrir les teves petjades. Volem, doncs, ni que sigui per un instant, recollir i agrair tot el que hem viscut i els signes d’esperança que ens has donat també a nosaltres.

Accepta, Pare, aquesta història personal i col·lectiva que amb Jesús, el teu Fill estimat i per la força del seu Esperit, vessat en els nostres cors, t’ oferim. Transforma tot allò de mancat que hi ha i fes-nos homes i dones pels altres i amb els altres, portadors de la teva pau, de la teva justícia i de la teva misericòrdia.  Volem ser el teu rostre, les teves mans, el teus peus, el teu cor, el teu cos vivent avui,

                                                                                        Amén!”

 

 


Escriu un comentari